Galàxies: És un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida. Aquestes poden ser molt diferents entre si. Moltes de les galàxies tenen un forat negre en el seu centre. Un exemple d'aquestes és la nostra, la Via Làctea.
Via Làctea
Estrelles: És un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per la seva pròpia gravetat. Durant almenys una part de la seva vida, una estrella brilla a causa de la fusió termonuclear d'hidrogen en heli que té lloc al seu nucli, alliberant energia que travessa el seu interior i després és irradiada cap a l'espai exterior. Un tipus d'estrella són les supernoves, que són les que més llum tenen.
Supernova SN1006
Planetes: És un astre sense llum pròpia que gira al voltant d'un estel; és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i és l'element principal dins la seva òrbita. Així, es denomina planeta cadascun dels cossos que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'un estel.
Planeta Terra
Satèl·lits: És un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta. Generalment, és molt més petit que el planeta i l'acompanya en la seva revolució al voltant de l'estrella. En el cas de la Lluna, té una mesura tan semblant a la Terra que en comptes de considerar la Terra com un planeta i la Lluna com el seu satèl·lit, es pot considerar com un sistema de dos planetes que giren junts
Lluna (satèl·lit de la Terra)
Sistemes planetaris: Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant. El nostre sistema planetari, el sistema solar, està format pel Sol, els diferents planetes i una multitud de cossos menors. En l'actualitat, es coneix més d'un centenar d'estrelles al voltant de les quals orbita almenys un planeta extrasolar o exoplaneta.
Sistema Solar
Estructures menors:
Meteors: És un fenomen lluminós pel qual les partícules de matèria (meteoroides) que entren a l'alta atmosfera són frenades, encalentides, i evaporades parcialment o total, i constitueixen un canal de plasma. És sinònim d'estel fugaç.
'Las Dracónidas' (una pluja d'estels del 2016)
Meteorits: Un meteorit o aeròlit és un cos natural originat en l'espai exterior que sobreviu el ròssec atmosfèric i l'impacte amb la superfície terrestre. La majoria de meteorits deriven de petits objectes astronòmics anomenats meteoroides. Quan un meteoroide entra a l'atmosfera, la fricció, pressió i interaccions químiques amb els gasos fan que el cos s'escalfi i emeti llum formant el que s'anomena un meteor o estrella fugaç.
El meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon (1902)
Nebuloses: Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols. Estan formades fonamentalment per hidrogen, l'element químic més abundant en l'univers, amb quasi el 10% d'heli i quantitats molt petites d'altres substàncies. Tenen una importància cosmològica notable perquè són el lloc del qual neixen les estrelles per fenòmens de condensació i agregació de matèria.
Sistemes planetaris: Un sistema planetari està format per una o diverses estrelles centrals i diversos objectes orbitant al seu voltant. El nostre sistema planetari, el sistema solar, està format pel Sol, els diferents planetes i una multitud de cossos menors. En l'actualitat, es coneix més d'un centenar d'estrelles al voltant de les quals orbita almenys un planeta extrasolar o exoplaneta.
Cúmuls de galàxies: Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de grup) fins a alguns milers. Els cúmuls de galàxies s'integren, a vegades, en estructures més amples, anomenades supercúmuls. Aquestes agrupacions galàctiques són superestructures còsmiques formades per milers de galàxies.
El cúmul de galàxies Perseus
La gran barrera d'Hèrcules-Corona Boreal: La gran barrera d'Hèrcules-Corona Boreal és una immensa superestructura de galàxies que mesura més de 10.000 milions d'anys llum. És l'estructura més gran i més massiva coneguda de l'univers observable.
La gran barrera d'Hèrcules-Corona Boreal
La gran barrera d'Hèrcules-Corona Boreal: La gran barrera d'Hèrcules-Corona Boreal és una immensa superestructura de galàxies que mesura més de 10.000 milions d'anys llum. És l'estructura més gran i més massiva coneguda de l'univers observable.
Aquestes són les estructures més importants que formen l'univers. Són la base de l'estudi de l'astronomia. No obstant això, hi ha altres estructures de menor grandària dins de l'univers.
Estructures menors:
Meteors: És un fenomen lluminós pel qual les partícules de matèria (meteoroides) que entren a l'alta atmosfera són frenades, encalentides, i evaporades parcialment o total, i constitueixen un canal de plasma. És sinònim d'estel fugaç.
Meteorits: Un meteorit o aeròlit és un cos natural originat en l'espai exterior que sobreviu el ròssec atmosfèric i l'impacte amb la superfície terrestre. La majoria de meteorits deriven de petits objectes astronòmics anomenats meteoroides. Quan un meteoroide entra a l'atmosfera, la fricció, pressió i interaccions químiques amb els gasos fan que el cos s'escalfi i emeti llum formant el que s'anomena un meteor o estrella fugaç.
Nebuloses: Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols. Estan formades fonamentalment per hidrogen, l'element químic més abundant en l'univers, amb quasi el 10% d'heli i quantitats molt petites d'altres substàncies. Tenen una importància cosmològica notable perquè són el lloc del qual neixen les estrelles per fenòmens de condensació i agregació de matèria.
Els Pilars de la Creació, a la Nebulosa de l'Àliga
Cometes: És un cos celeste sòlid semblant als asteroides però amb diferent composició. Junt amb els asteroides, planetes i els seus satèl·lits, formen part del Sistema Solar. D'altres són destruïts per l'acció de la gravetat del Sol, a causa de la seva petita massa. Descriuen òrbites tan allargades, que aquells que són entorn del Sol, tornen al cap de molts anys, tants que fins i tot alguns només se'ls ha vist una única vegada.
Cometa Hale-Bopp l'any 1997
No hay comentarios:
Publicar un comentario